diumenge, 6 d’abril del 2014

Comunitats d'aprenentatge al col·legi Joanot Martorell de Xeraco

Amb l’objectiu de millorar les competències lingüístiques de l’alumnat, en el centre on he realitzat les pràctiques II,  el Joanot Martorell de Xeraco, s’estan duent a terme des d’aquest any aquestes noves metodologies d’ensenyament. Aquest centre ha estat introduint poc a poc dins les seues aules uns mètodes d’ensenyament que formen part de les comunitats d’aprenentatge. Aquests són les tertúlies dialògiques i els grups interactius.

Aquesta decisió es va prendre després d’acudir l’Equip Directiu i part de l’equip docent a uns cursos de formació impartits per la Conselleria d’Educació sobre les comunitats d’aprenentatge i en veure que eren unes metodologies interessants i positives per a l’aprenentatge de l’alumnat.
Des del centre s’ha dit que les comunitats d’aprenentatge són metodologies d’èxit que s’han comprovat científicament en diferents estudis duts a terme en els centres educatius. Amb aquests projectes s’intenta transformar social i culturalment, tant al centre com al seu entorn, a través d’una educació participativa de tota la comunitat educativa. És doncs necessària la involucració  i participació activa de les famílies i de tot l’entorn pròxim al centre per a poder dur a terme amb èxit aquests projectes.
Per començar, comentarem les tertúlies dialògiques. Aquestes  s’estan duent a terme en les dos aules del tercer curs. He de dir que jo no he participat amb aquest projecte i, per la qual cosa, sols puc contar el que m’han dit.

Segons s’ha dit des del centre, per a que una tertúlia dialògica forme part de les comunitats d’aprenentatge, els llibres que s´han de tractar han de ser de literatura clàssica. Per aquest motiu, un dels tercers està llegint El Quijote en castellà i l’altre L’Odissea en català.  S’ha de dir que hi ha detractors cap aquesta norma perquè pensen que aquestes obres tenen un vocabulari difícil de comprendre per a l’alumnat i que pot arribar, fins i tot, a avorrir-los. Mentre que altres  pensen que aquest tipus de literatura enriqueix el vocabulari dels i les alumnes.
Per a dur a terme aquest projecte, el centre ha comprat aquests llibres i els presta a l’alumnat que se’ls emporta a casa per llegir-los. En un principi, havien començat llegint dos capítols per setmana per poder acabar el llibre, però açò era impossible per als i les alumnes i es va deixar en un capítol. Per a que els alumnes llisquen a casa, es demana la col·laboració de les famílies per a que tinguen compte de que açò es produeix i, al mateix temps, que els ajuden en la comprensió del que llegeixen, ja que, si no llegeixen, no poden participar en les tertúlies. Del capítol que llegeixen, han de redactar amb les seues paraules el que més els ha cridat l’atenció i portar-ho a classe.
Quan arriba el dia de la tertúlia, els i les alumnes es desplacen a la biblioteca i es situen formant un rogle. Primer que res, el mestre llegeix en veu alta tot el capítol per a que els i les alumnes repassen el que han llegit i ho reprodueixquen una altra vegada. Després són els alumnes els que llegeixen en veu alta un per un i per ordre el que més  els ha cridat l’atenció, mentre els demés segueixen aquesta lectura al mateix temps. Una vegada ho ha llegit, ha d’explicar les raons que han fet que li cridara l’atenció eixa part del llibre. Al mateix temps, el mestre ha de fer participar als demes demanant-los que expressen la seua opinió sobre el que ha dit el company i moderar el debat per a que tot funcione bé. Durant tot el debat ha d’haver un alumne o alumna que faça el paper de secretari anotant les conclusions més importants del que allí es parle.
Amb aquest tipus d’activitats es treballa la lectura i comprensió, l’expressió escrita, l’expressió i comprensió oral, el debat, la comunicació i interacció entre iguals, l’opinió crítica, etc. Segons Mª Jesus, podem trobar diferents opinions sobre el que han llegit entre els  alumnes de diferents cursos. Així, els/les alumnes de primer cicle solen destacar aspectes com per exemple els cavallers, les batalles, etc. i els del tercer cicle altres aspectes més espirituals com l’amor, l’odi, l’amistat, etc.


Altre projecte que també forma part de les comunitats d’aprenentatge i que s’està duent a terme en el centre, és el treball amb grups interactius. He de dir que he tingut l’oportunitat de participar diverses vegades amb aquest projecte durant les meues pràctiques.
 Per a realitzar els grups interactius es divideix a la classe en grups de 4 o 5 alumnes barrejats convenientment per a que siguen heterogenis i se’ls plantegen tantes activitats com grups s’han format sobre continguts de les matèries instrumentals anteriorment tractats. La diferència entre aquests tipus d’activitats i les del treball individual supervisat pel mestre, consisteix en que els grups formen una unitat de suport i autoajuda  que ells mateixos s’han de proporcionar. Al mateix temps, en cada grup també hi ha d’haver un adult que haurà de supervisar el funcionament del grup. Ara bé, sols intervé per a que tots els alumnes i les alumnes col·laboren, resolguen  els dubtes i participen en l’activitat sense que ningú es quede al marge. Si surten dubtes sobre els  continguts de les activitats els adults no han d’intervindre i s’han de quedar al marge per a que siguen ells mateixos qui se’ls resolguen. Cada activitat durarà entre 10 i 15 minuts i serà l’adult qui canvia de taula per a que els/les alumnes no es moguen del seu lloc. Al final de l’activitat, els adults es reuneixen per intercanviar impressions  valorar el resultat de l’activitat.

Pense que aquests tipus d’activitats poden ser molt positives per al aprenentatge dels/les alumnes perquè s’estableix entre ells i elles un diàleg entre iguals facilitant la comprensió dels continguts que es tracten. És a dir, un xiquet o xiqueta és capaç d’arribar a un  altre/a perquè utilitza un vocabulari més proper i comprensible. D’altra banda, en el moment en que un xiquet o xiqueta verbalitza el que sap, està assolint aquest contingut al mateix temps que ajuda a altres a aprendre’ls. Així, totes les aportacions que es fan en el grup són importants i enriqueixen a tots els seus components en tots els aspectes, tan intel·lectuals com socioafectius.   

Ara bé, tot no són avantatges en aquests tipus d’activitats i també poden trobar algunes dificultats com ara la necessària aportació d’un gran nombre d’adults (tants com nombre de grups) per a dur-les a terme. Des del centre es vol implicar a les famílies de l’alumnat per dur-les endavant, però fins ara sols han pogut comptar amb la participació d’alguns alumnes que han realitzat les pràctiques en el centre o els que les estem realitzant en aquest moment.

1 comentari:

  1. Un article molt interesant. Les Comunitats d'Aprenentatge sempre m'han agradat com alternativa a la escola tradicional. A més es una possibilitat factible per l'escola pública, vull dir, no es el mateix que transformar-se en una escola Montessori, per exemple, on tens que ser dutxe en aquesta manera de donar classe. Salut!

    ResponElimina