Dilluns, 19 de maig a les 16:30h Cultura
Escola Valenciana agraeix les mostres de suport a la Trobada de Benirredrà
"Mostrem el nostre rebuig absolut a l'agressió soferta pels joves i provocada per un grup de persones que va actuar amb violència"
Comenta-ho
Escola Valenciana i la Coordinadora Safor-Valldigna pel Valencià donen les gràcies a totes les persones, institucions, entitats i col·lectius que han donat el seu suport a la Trobada d'Escoles en Valencià de la Safor-Valldigna que se va celebrar el passat dissabte 17 de maig a Benirredrà.
Trobada de Benirredrà
Notícies relacionades
- 19.05.2014. EUPV denuncia que no s’ha produït cap detenció per les agressions en Benirredrà
- 19.05.2014. ERPV exigeix responsabilitats per l’autorització de la concentració del GAV a Benirredrà
- 18.05.2014. L'alcaldessa condemna l'agressió patida per diversos estudiants en Benirredrà
- 17.05.2014. ‘Tsunami’ pel valencià a Catarroja i Benirredrà
- 17.05.2014. Agredeixen joves prop de l'acte del GAV contra les Trobades a Benirredrà
- 19.05.2014. Morera: ‘Sánchez de León es retira essent l’encobridora de la impunitat feixista’
Etiquetes
Benirredrà, Escola Valenciana, TRO14
La festa per la llengua, a la qual van assistir més de 10.000 famílies, docents, representants de col·lectius de la comarca i ciutadans de la Safor-Valldigna va ser un èxit i va transcórrer amb absoluta normalitat, igual com el concert de La Gira d'Escola Valenciana, que va ser la cloenda d'aquesta festa per la llengua.
Abans del començament de la Trobada uns joves van ser agredits per un grup violent fora de l'espai delimitat a la celebració de la festa per la llengua al municipi.
Des d'Escola Valenciana "mostrem el nostre rebuig absolut a l'agressió soferta pels joves i provocada per un grup de persones que va actuar amb violència. Tal com ja s'ha anunciat des de l'entitat, els agredits poden comptar amb els serveis de l'Oficina de Drets Lingüístics de l'entitat per a estudiar les accions jurídiques que es puguen dur a terme"·.
Escola Valenciana és una entitat cívica conformada per milers de persones anònimes que treballen i participen de forma constructiva en diferents projectes de normalització de la nostra llengua, sempre des de postulats cívics i pacifistes, sempre des de l'òptica del diàleg.
Tant la Coordinadora Safor-Valldigna pel Valencià, una de les 29 entitats que integren la federació, com l'Ajuntament de Benirredrà van emetre informes desfavorables a la Delegació del Govern sobre la convocatòria d'una concentració a Benirredrà a la mateixa hora de celebració de la Trobada de la Safor-Valldigna.
"Tothom té dret a la convocatòria de concentracions i manifestacions, però quan hi ha una gran quantitat d'indicis que corroboren un alt perill d'actes violents, cal prendre mesures i més, quan pel mig hi ha un acte multitudinari protagonitzat per menors, com és una Trobada d'Escoles en Valencià".
La Delegació de Govern va donar el permís a la celebració d'una concentració simultània a la Trobada de Benirredrà i és la responsable última de no controlar els fets que es van desencadenar fora de l'espai destinat a la festa lúdica i reivindicativa protagonitzada per l'alumnat dels centres educatius de la comarca.
Així mateix, des d'Escola Valenciana s'assegura el desenvolupament amb total normalitat de les Trobades que les Coordinadores de l'entitat organitzen cada any amb vora 30 anys de trajectòria i experiència, actes cívics, que garanteixen la seguretat a totes i tots els assistents per a defensar i visualitzar la nostra escola, l'escola pública, en valencià i de qualitat.
Dilluns, 12 de maig a les 17:15h Cultura
http://www.laveupv.com/9175
Compromís considera lamentable la manca de suport de l'Ajuntament a la Trobada d'Elx
Mireia Mollà: "El PP no té cap interès en la promoció del valencià, i dóna així l'esquena a la diversitat lingüística d'Elx"
(1 vot)
Carregant
RedactaVeu / Elx
La portaveu de Compromís per Elx, Mireia Mollà, ha considerat hui "lamentable la manca de suport de l'Ajuntament a l'organització de la trobada d'escoles en valencià que va acollir ahir el nostre municipi, una activitat que busca destacar la importància d'una escola pública, en valencià i de qualitat".
Mollà ha apuntat que "en primer lloc, és vergonyós que l'equip de govern negue cap tipus de suport per a la celebració de l'acte, encara que per a l'Ajuntament hauria de ser un motiu d'orgull que el nostre municipi acollira aquest tipus de celebració que reivindica que tot l'alumnat puga tenir una educació òptima".
"Però, al mateix temps, ho és també el fet que cap membre de l'equip de govern assistira ahir a la celebració, demostrant així que no tenen cap tipus d'interès en treballar per donar suport a l'educació pública, mentre s'afanyen en privatitzar sòl públic per a centres privats, ni tenen cap interès en la promoció del valencià, i donen així l'esquena a la diversitat lingüística d'Elx, un element enriquidor per a la nostra societat", ha afegit la diputada i portaveu local.
Per tant, Mireia Mollà ha indicat que "després de tres anys, aquest equip de govern ja ha deixat ben clar la seua actitud sectària, ja que dóna suport només a aquells que aplaudeixen les seues accions i nega els recursos públics, que són de totes i tots, a aquells que treballen pels drets de la ciutadania".
http://www.laveupv.com/9135
L'obra de Vicent A. Estellés a debat en La Nau
Dilluns, dia 12 de maig, a partir de les 19 hores, en el Centre Cultural de la Universitat de València
(2 vots)
Carregant
RedactaVeu / València.
'Vicent Andrés Estellés, vigència i actualitat de la seua obra literària' és el títol de la conferència que se celebrarà el pròxim dilluns, dia 12 de maig, a partir de les 19 hores, en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, amb motiu de la presentació del llibre L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil, publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dins de la col·lecció 'Recerca'.
L’acte comptarà amb la presència dels seus editors Vicent Salvador, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Jaume I; i Manuel Pérez Saldanya, catedràtic de la Universitat de València i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Jaume Pérez Montaner, poeta i assagista. Moderarà l’acte el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño.
El volum, publicat per l’AVL, oferix una panoràmica sistemàtica de l'obra d’Estellés com a retaule de gèneres diversos i com a producte d’unes tradicions poètiques que l’autor va saber assimilar i transformar en una lírica suggestiva i innovadora.
En paraules de Pérez Saldanya, acadèmic i coeditor, “el propòsit del llibre és oferir una reflexió d’ampli abast organitzada al voltant d’alguns eixos que contribueixen a bastir la visió d’Estellés com a gran poeta contemporani, no sols en el marc valencià, sinó en el del cànon literari internacional”.
L’acte s’inscriu dins de la programació de Claustre Obert, espai de debat i reflexió, creat per la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura i Igualtat i el diari EL PAÍS, per a analitzar els temes més rellevants de l’actualitat social, cultural i econòmica.
Dijous, 1 de maig a les 00:00h Cultura
(2 vots) Carregant
RedactaVeu / València.
'Vicent Andrés Estellés, vigència i actualitat de la seua obra literària' és el títol de la conferència que se celebrarà el pròxim dilluns, dia 12 de maig, a partir de les 19 hores, en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, amb motiu de la presentació del llibre L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil, publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua dins de la col·lecció 'Recerca'.
L’acte comptarà amb la presència dels seus editors Vicent Salvador, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat Jaume I; i Manuel Pérez Saldanya, catedràtic de la Universitat de València i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Jaume Pérez Montaner, poeta i assagista. Moderarà l’acte el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño.
El volum, publicat per l’AVL, oferix una panoràmica sistemàtica de l'obra d’Estellés com a retaule de gèneres diversos i com a producte d’unes tradicions poètiques que l’autor va saber assimilar i transformar en una lírica suggestiva i innovadora.
En paraules de Pérez Saldanya, acadèmic i coeditor, “el propòsit del llibre és oferir una reflexió d’ampli abast organitzada al voltant d’alguns eixos que contribueixen a bastir la visió d’Estellés com a gran poeta contemporani, no sols en el marc valencià, sinó en el del cànon literari internacional”.
L’acte s’inscriu dins de la programació de Claustre Obert, espai de debat i reflexió, creat per la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura i Igualtat i el diari EL PAÍS, per a analitzar els temes més rellevants de l’actualitat social, cultural i econòmica.
Dijous, 1 de maig a les 00:00h Cultura
Agressions dels ‘blaveros valencians’ a la nostra llengua
Josep Massot: ‘Ens intranquil·litzen les maniobres inacabables dels 'blaveros' valencians, que ara fins i tot voldrien suprimir o domesticar una Acadèmia que no ha servit per a consagrar la suposada independència de la llengua valenciana’
(11 vots)
Al Palau Robert de Barcelona s'ha celebrat la 48a edició dels Premis Crítica Serra d’Or, que ha estat presidida per l'abat de Montserrat, Josep M. Soler. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2013, i sense que s’hagin presentat a concurs.
Al Palau Robert de Barcelona en la 48a edició dels Premis Crítica Serra d’Or, que ha estat presidida per l'abad de Montserrat, Josep M. Soler.
Etiquetes
Josep Massot, Llengua,Montserrat, Premis Crítica Serra dOr
Catalunya Religió / Montserrat
Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció, a càrrec del director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA), i de la revista Serra d’Or, Josep Massot i Muntaner.
Josep Massot ha començat la seva intervenció en l’acte recordant les persones vinculades a Serra d’Or que ens han deixat recentment: Max Cahner, Albert Manent,Josep M. Castellet, Sebastià Benet i Modest Prats.
Precisament quan ha honorat la memòria d’aquest últim, que estava “especialment preocupat, com a bon lingüista i com a excel·lent coneixedor de la història de la literatura, pel futur de la nostra llengua i de la nostra cultura”, Massot ha insistit en un tema que “cada vegada resulta més complex i més urgent”.
“Ens neguitegen les agressions constants al català per part d’organismes estatals i per part del mateix Ministeri de Madrid que hauria de vetllar per totes les llengües i no només per la que, per un dret de conquesta iniciat al segle XVIII i refermat durant el segle XX, es considera 'lengua común' ”, ha dit el director de Serra d’Or.
“Ens sorprenen desagradablement episodis esperpèntics com la creació d’un estrambòtic 'lapao' –que vol substituir el nom de català de la Franja de Ponent– o la campanya del PP balear per trencar la unitat de l’estàndard oral i per dinamitar el consens en matèria lingüística que s’havia aconseguit, a base de concessions mútues i de paciència infinita, a partir de la mort del general Franco. Ens intranquil·litzen les maniobres inacabables dels 'blaveros' valencians, que ara fins i tot voldrien suprimir o domesticar una Acadèmia que no ha servit per a consagrar la suposada independència de la llengua valenciana, que alguns ignorants voldrien fer venir d’un suposat mossàrab i de la qual desconeixen la rica història, una història mil·lenària que ens ha fet conèixer a Europa a través d’homes com Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell o santVicent Ferrer”, ha continuat el monjo benedictí.
Josep Massot
“Com sempre, doncs, el nostre panorama cultural i nacional està carregat de boires i de núvols amenaçadors. Però alhora és un panorama esperançat, en el qual hi ha moltíssima gent que demana uns canvis radicals i un conjunt d’intel·lectuals responsables i ben preparats com mai no havíem tingut. La festa que celebrem avui és una bona mostra que la cultura catalana continua viva, que hi ha escriptors importants en totes les matèries, que hi ha excel·lents il·lustradors i homes de teatre, que hi ha editors que s’arrisquen a continuar empreses que duren des de fa temps o que tenen el coratge d’iniciar-ne de noves, i que hi ha un públic interessat en aquests camps, encara que no sigui tan ampli ni tan potent com desitjaríem i necessitaríem”, ha conclòs el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que ha donat l’enhorabona a tots els premiats, als seus editors o promotors. “Que la nostra cultura pugui continuar donant mostres de vitalitat i que fem passes endavant amb coratge i amb imaginació, sense deixar-nos endur pel pessimisme ni pel desànim que massa sovint s’encreuen en el nostre camí”, ha afegit per acabar Josep Massot.
Divendres, 2 de maig a les 16:15h Política
(11 vots)
Al Palau Robert de Barcelona s'ha celebrat la 48a edició dels Premis Crítica Serra d’Or, que ha estat presidida per l'abat de Montserrat, Josep M. Soler. Les obres premiades corresponen a les més destacades de les publicades l’any 2013, i sense que s’hagin presentat a concurs.
Al Palau Robert de Barcelona en la 48a edició dels Premis Crítica Serra d’Or, que ha estat presidida per l'abad de Montserrat, Josep M. Soler.
Etiquetes
Josep Massot, Llengua,Montserrat, Premis Crítica Serra dOr
Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció, a càrrec del director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA), i de la revista Serra d’Or, Josep Massot i Muntaner.
Josep Massot ha començat la seva intervenció en l’acte recordant les persones vinculades a Serra d’Or que ens han deixat recentment: Max Cahner, Albert Manent,Josep M. Castellet, Sebastià Benet i Modest Prats.
Precisament quan ha honorat la memòria d’aquest últim, que estava “especialment preocupat, com a bon lingüista i com a excel·lent coneixedor de la història de la literatura, pel futur de la nostra llengua i de la nostra cultura”, Massot ha insistit en un tema que “cada vegada resulta més complex i més urgent”.
“Ens neguitegen les agressions constants al català per part d’organismes estatals i per part del mateix Ministeri de Madrid que hauria de vetllar per totes les llengües i no només per la que, per un dret de conquesta iniciat al segle XVIII i refermat durant el segle XX, es considera 'lengua común' ”, ha dit el director de Serra d’Or.
“Ens sorprenen desagradablement episodis esperpèntics com la creació d’un estrambòtic 'lapao' –que vol substituir el nom de català de la Franja de Ponent– o la campanya del PP balear per trencar la unitat de l’estàndard oral i per dinamitar el consens en matèria lingüística que s’havia aconseguit, a base de concessions mútues i de paciència infinita, a partir de la mort del general Franco. Ens intranquil·litzen les maniobres inacabables dels 'blaveros' valencians, que ara fins i tot voldrien suprimir o domesticar una Acadèmia que no ha servit per a consagrar la suposada independència de la llengua valenciana, que alguns ignorants voldrien fer venir d’un suposat mossàrab i de la qual desconeixen la rica història, una història mil·lenària que ens ha fet conèixer a Europa a través d’homes com Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell o santVicent Ferrer”, ha continuat el monjo benedictí.
Josep Massot
Fabra considera ‘suficient' dues hores diàries en valencià en TVE
La Generalitat i ens públic estatal ultimen la signatura d’un conveni per ampliar les desconnexions per ‘difondre llengua, costums, cultura i tradicions’
(3 vots)
Alberto Fabra presideix el ple del Consell que s’ha celebrat aquest divendres a Alcoi.
Foto: ACN
Notícies relacionades
- 02.05.2014. Intersindical denunciarà al Consell si substitueix RTVV per La 2 de RTVE
- 30.04.2014. La ILP per a una TV pública en valencià arreplega 600 signatures el primer cap de setmana
- 30.04.2014. El nou i oposat model de TV en valencià per als valencians
- 30.04.2014. El CVC insta Fabra a assegurar l’ensenyament en valencià
Etiquetes
Llengua, Tancament RTVV
ACN / Alcoi.
El vicepresident i portaveu del govern valencià, José Ciscar, ha dit aquest divendres que considera "suficient" una ampliació de dues hores diàries de les desconnexions territorials de RTVE al País Valencià.
En roda de premsa posterior al ple del Consell, Ciscar ha respost així a preguntes dels mitjans sobre si creu que l’ampliació és suficient per garantir un servei de ràdio difusió pública per als valencians.
El vicepresident ha assenyalat que se sumaria a la desconnexió existent a RTVE, d’una mitja hora diària, i que seria "suficient amb una televisió pública estatal per a la difusió i promoció del valencià, les nostres costums i cultura i poder ajudar el sector audiovisual".
Ciscar ha explicat que el consell d’administració de RTVE va tractar el passat dimarts la proposta de la Generalitat d’ampliació de les desconnexions territorials.
Segons varen comunicar tant el govern de Fabra com RTVE s’habilitaran dos blocs de programes en la franja horària diària de 19.00 a 21.00 hores.
Es tractaria d'un espai magazine i una sèrie de ficció. El primer prestarà una especial atenció a temes d’interès general per als valencians, com la sanitat, el consum, l’educació, la cultura, el turisme, l’economia, la indústria o l’esport.
Pel que fa a la sèrie de ficció se centrarà en la cultura i en els costums, així com en la riquesa paisatgística del territori.
(3 vots)
Alberto Fabra presideix el ple del Consell que s’ha celebrat aquest divendres a Alcoi.
Foto: ACN
Foto: ACN
Notícies relacionades
- 02.05.2014. Intersindical denunciarà al Consell si substitueix RTVV per La 2 de RTVE
- 30.04.2014. La ILP per a una TV pública en valencià arreplega 600 signatures el primer cap de setmana
- 30.04.2014. El nou i oposat model de TV en valencià per als valencians
- 30.04.2014. El CVC insta Fabra a assegurar l’ensenyament en valencià
Etiquetes
Llengua, Tancament RTVV
ACN / Alcoi.
El vicepresident i portaveu del govern valencià, José Ciscar, ha dit aquest divendres que considera "suficient" una ampliació de dues hores diàries de les desconnexions territorials de RTVE al País Valencià.
En roda de premsa posterior al ple del Consell, Ciscar ha respost així a preguntes dels mitjans sobre si creu que l’ampliació és suficient per garantir un servei de ràdio difusió pública per als valencians.
El vicepresident ha assenyalat que se sumaria a la desconnexió existent a RTVE, d’una mitja hora diària, i que seria "suficient amb una televisió pública estatal per a la difusió i promoció del valencià, les nostres costums i cultura i poder ajudar el sector audiovisual".
Ciscar ha explicat que el consell d’administració de RTVE va tractar el passat dimarts la proposta de la Generalitat d’ampliació de les desconnexions territorials.
Segons varen comunicar tant el govern de Fabra com RTVE s’habilitaran dos blocs de programes en la franja horària diària de 19.00 a 21.00 hores.
Es tractaria d'un espai magazine i una sèrie de ficció. El primer prestarà una especial atenció a temes d’interès general per als valencians, com la sanitat, el consum, l’educació, la cultura, el turisme, l’economia, la indústria o l’esport.
Pel que fa a la sèrie de ficció se centrarà en la cultura i en els costums, així com en la riquesa paisatgística del territori.
El Decret sobre plurilingüisme margina el valencià i no assegura la competència en anglés
Data: 03/08/2012 13:07
Escola Valenciana constata que el Decret sobre plurilingüisme que ha aprovat el Consell no recull cap dels 6 punts clau de la Comissió d’educació de l'entitat per garantir una competència lingüística igual en valencià i en castellà, i un millor coneixement d’una tercera llengua com l’anglés
Desapareixen els Programes d'Immersió Lingüística, no es garanteix una competència lingüística igual en valencià i castellà a l'alumnat que estudie en el Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà, no s'obtindran els resultats esperats en anglés, i es paralitza de colp la normalització lingüística del valencià a través de les escoles. El Consell aprova hui un Decret que no ha atés a les propostes bàsiques de millora de la comunitat educativa.
http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1598/el-decret-sobre-plurilinguisme-margina-el-valencia-i-no-assegura-la-competencia-en-angles
Divendres, 11 d'abril a les 17:00h Societat
La Generalitat assegura que tindrà en compte la decisió dels pares sobre la llengua
El vicepresident i portaveu, José Ciscar, indica que la Llei d’ús i ensenyament del valencià reconeix el dret a rebre les primeres ensenyances en llengua materna
(1 vot)
La Generalitat Valenciana ha assegurat aquest divendres que tindrà en compte la decisió dels pares sobre la llengua en la qual volen escolaritzar els seus fills. Així ho ha assenyalat el vicepresident i portaveu, José Ciscar, que ha estat preguntat en roda de premsa posterior al ple del Consell sobre les protestes i tancaments a centres educatius en contra de la supressió d’unitats educatives a valencià. Ciscar ha assenyalat que l’arranjament escolar s’està fent en funció de les peticions dels pares, ha negat que es tracte de supressió d’unitats i ha reiterat que la població escolar ha disminuït, obligant a modificar línies.
José Ciscar, aquest divendres a València durant la roda de premsa posterior al ple del Consell.
Foto: ACN
Àudios
- José Ciscar (MP3, 48'')
Notícies relacionades
- 10.04.2014. Tancaments en cent col·legis contra la supressió d'aules en la pública
- 10.04.2014. Albiol: “És terrible que els atacs al valencià vinguen des de la mateixa Conselleria”
- 10.04.2014. Compromís presentarà una declaració contra el tancament de línies en valencià
Etiquetes
Educació, Llengua
ACN / València
El portaveu del govern de Fabra ha assegurat però que "cap alumne es quedarà sense escolarització". Preguntat sobre els casos de centres en els quals els pares han matriculat en valencià però la conselleria ha canviat la llengua d’ensenyament al castellà, José Ciscar ha explicat que per als casos particulars "es donaran solucions respectant la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV)" que reconeix el dret a rebre les primeres ensenyances en llengua materna. "Les situacions peculiars tindran la seua resposta seguint la llei", ha assegurat.
El vicepresident valencià també ha estat preguntat del per què no s’ha fet una consulta als pares sobre la llengua en la qual volen que siga l’aula a eliminar d’alguns centres. José Ciscar ha dit que la mecànica i el procediment l’ha definit la conselleria d'Educació i que aquest està "sempre dins de la legalitat". "No sé per què s’ha fet d’aquesta manera el que sí tinc clar és que s’ha fet conforme marquen els tècnics i de la manera que siga més operativa", ha respost.
El País Valencià va viure aquest dijous una jornada de tancaments nocturns coordinats en desenes de centres educatius del territori en protesta per la supressió d’unitats educatives en valencià. Pares, mares, professors i alumnes es varen concentrar als centres en protesta per la política educativa del govern de Fabra i la supressió d’aules per al curs vinent que afecta centenars de col·legis.
(1 vot)
La Generalitat Valenciana ha assegurat aquest divendres que tindrà en compte la decisió dels pares sobre la llengua en la qual volen escolaritzar els seus fills. Així ho ha assenyalat el vicepresident i portaveu, José Ciscar, que ha estat preguntat en roda de premsa posterior al ple del Consell sobre les protestes i tancaments a centres educatius en contra de la supressió d’unitats educatives a valencià. Ciscar ha assenyalat que l’arranjament escolar s’està fent en funció de les peticions dels pares, ha negat que es tracte de supressió d’unitats i ha reiterat que la població escolar ha disminuït, obligant a modificar línies.
José Ciscar, aquest divendres a València durant la roda de premsa posterior al ple del Consell.
Foto: ACN
Foto: ACN
Àudios
- José Ciscar (MP3, 48'')
Notícies relacionades
- 10.04.2014. Tancaments en cent col·legis contra la supressió d'aules en la pública
- 10.04.2014. Albiol: “És terrible que els atacs al valencià vinguen des de la mateixa Conselleria”
- 10.04.2014. Compromís presentarà una declaració contra el tancament de línies en valencià
Etiquetes
Educació, Llengua
El portaveu del govern de Fabra ha assegurat però que "cap alumne es quedarà sense escolarització". Preguntat sobre els casos de centres en els quals els pares han matriculat en valencià però la conselleria ha canviat la llengua d’ensenyament al castellà, José Ciscar ha explicat que per als casos particulars "es donaran solucions respectant la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV)" que reconeix el dret a rebre les primeres ensenyances en llengua materna. "Les situacions peculiars tindran la seua resposta seguint la llei", ha assegurat.
El vicepresident valencià també ha estat preguntat del per què no s’ha fet una consulta als pares sobre la llengua en la qual volen que siga l’aula a eliminar d’alguns centres. José Ciscar ha dit que la mecànica i el procediment l’ha definit la conselleria d'Educació i que aquest està "sempre dins de la legalitat". "No sé per què s’ha fet d’aquesta manera el que sí tinc clar és que s’ha fet conforme marquen els tècnics i de la manera que siga més operativa", ha respost.
El País Valencià va viure aquest dijous una jornada de tancaments nocturns coordinats en desenes de centres educatius del territori en protesta per la supressió d’unitats educatives en valencià. Pares, mares, professors i alumnes es varen concentrar als centres en protesta per la política educativa del govern de Fabra i la supressió d’aules per al curs vinent que afecta centenars de col·legis.
Dilluns, 7 d'abril a les 20:00h
Les Trobades, una resposta cívica a les agressions del PP
(6 vots)
Hui ja podem dir que després de l'inici de les Trobades d'Escoles en Valencià, aquestes continuen amb l'èxit que les caracteritza d'ençà que van mamprendre enguany ja fa 29 anys. Tota una demostració cívica que recorre el territori defensant l'escola pública, en valencià i de qualitat i creant un espai on prenen protagonisme els alumnes que demà han de demostrar que són capaços de solucionar l'herència terrible que els deixarem; una demostració d'actitud reivindicativa i civisme enfront dels esforços herculis del desgovern del PP valencià, i la seua insuportable consellera d'Educació, que anhelen obsessivament la mort de l'educació pública i de la llengua dels valencians.
És evident que no cap altre tipus de resposta als atacs perquè, independentment que les trobades són actes que van més enllà del merament educactiu, el fonament principal i la dimensió dels seus actes estan estretament relacionats amb l'escola i tota la seua comunitat educativa, i amb els valors de la nostra escola no es juga. Per tant, hem de ser capaços de demostrar que a l'escola pública, inclusiva, lliure i lligada a la nostra cultura que es defensa a les Trobades, no tenen lloc les respostes desmesurades i agressives a l'estil dels governs valencià i espanyol. Hem de demostrar de nou el tarannà lúdic, festiu i participatiu que els valencians que estimem la nostra terra proclamem sense vergonya allà on estem, amb orgull, com sempre que defensem allò que sentim i considerem nostre.
És evident que no cap altre tipus de resposta als atacs perquè, independentment que les trobades són actes que van més enllà del merament educactiu, el fonament principal i la dimensió dels seus actes estan estretament relacionats amb l'escola i tota la seua comunitat educativa, i amb els valors de la nostra escola no es juga. Per tant, hem de ser capaços de demostrar que a l'escola pública, inclusiva, lliure i lligada a la nostra cultura que es defensa a les Trobades, no tenen lloc les respostes desmesurades i agressives a l'estil dels governs valencià i espanyol. Hem de demostrar de nou el tarannà lúdic, festiu i participatiu que els valencians que estimem la nostra terra proclamem sense vergonya allà on estem, amb orgull, com sempre que defensem allò que sentim i considerem nostre.
L’ordre que regula el projecte lingüístic ataca l’ensenyament en valencià, novament
STEPV ha demanat la retirada de
l’esborrany i ha anunciat que presentarà recurs si es publica
§
§
Aquest matí ha tingut lloc una Mesa
Tècnica per a tractar la proposta d’ordre que regularà l’autorització del
projecte lingüístic (plurilingüisme) en els centres educatius, en desplegament
del Decret de Plurilingüisme, dos anys més tard de la seua publicació.
STEPV demana que es deixe els centres
educatius en pau de noves càrregues burocràtiques i de conflictes estèrils
_472_353.jpg)
El projecte
d'ordre estableix que cal determinar la llengua base del centre educatiu, que
pot ser valencià o castellà, o les dues en cas de tindre dos programes
plurilingües en cada una de les llengües oficials (Programa Plurilingüe
d'Ensenyament en Valencià o Programa Plurilingüe d'Ensenyament en Castellà,
PPEV i PPEC respectivament). Serà l'administració la que autoritzarà la llengua
base i el projecte lingüístic.
Per a determinar la llengua base en els centres públics caldrà tindre en compte
el resultat de la competència lingüística de l'alumnat en l'última avaluació de
diagnòstic. També les places escolars en les diferents llengües de la localitat
o districte, i el resultat d'una consulta als pares i mares de l'alumnat
d'Infantil, Primària, ESO i Batxillerat, que no serà vinculant.
En cas que hi haja famílies que no obtinguen plaça en la llengua base
sol·licitada, es tindrà en compte les places en centres sostinguts amb fons
públics (públics i concertats) en l'entorn del centre.
En canvi, en els centres privats, la determinació de la llengua base és
competència de la titularitat. I prou.
En la seua intervenció, STEPV ha recordat les dades sobre l'ensenyament en
valencià que, després de més de 30 anys d'aplicació de la Llei d'Ús i
Ensenyament en Valencià, només representa el 30% de l'ensenyament, pels
entrebancs constants que ha posat el govern valencià per a autoritzar línies en
valencià (només cal recordar les tres sentències guanyades per centres
educatius l'any passat per poder aplicar un programa en valencià).
A més, la xarxa pública escolaritza el 94% de l'ensenyament en valencià mentre
que la concertada només el 6%. Aquestes dades són importants recordar-les
perquè evidencien un desequilibri que ni el decret de plurilingüisme i l'actual
ordre tenen en compte, perquè parteixen de la premissa falsa que el valencià ja
està plenament normalitzat en la societat valenciana.
STEPV també ha recordat que el Decret de Plurilingüisme no parla de la llengua
base “del centre”, sinó “del programa lingüístic”. Determinar la llengua base
d'un centre educatiu no és el mateix que del programa, perquè pot condicionar
la llengua d'ús habitual en el centre educatiu. Això és antiestaturari i
atempta també contra la LUEV i el propi decret de plurilingüisme.
D'altra banda, el Sindicat també ha manifestat el seu desacord en què les
proves de diagnòstic siguen un criteri per a determinar la llengua base, ja que
només es produeixen en un curs i, per tant, no són representatives del conjunt
del centre. A més, es facilita a les famílies que no tenen plaça en la llengua
base sol·licitada una plaça en altres centres de l'entorn. Però si tenim en
compte el percentatge de centres que oferten programes en valencià (30%),
respecte als que l'oferten en castellà (70%), és molt difícil garantir una
plaça en valencià als pares i mares que es queden sense plaça en el seu centre,
mentre que a l'inrevés no hi haurà cap problema, tant en centres públics com en
concertats, que oferten de forma majoritària ensenyament en castellà. D'aquesta
manera, la llibertat d'elecció de llengua per part dels pares i mares és falsa
quant a l'ensenyament en valencià però no en el cas del castellà.
Quant a la consulta, que es realitzarà en totes les etapes educatives als pares
i mares (fins i tot a alumnat de secundària i batxillerat), el Sindicat
considera que contribuirà a crear conflictes entre pares i mares i professorat
on no n'hi havia. A més, es podran realitzar cada quatre anys, amb la qual cosa
es conflictivitzarà permanentment un aspecte tan delicat com la determinació de
la llengua base del programes. I tot això passarà en els centres públics,
mentre que els concertats queden exempts de tot aquest procediment.
És per tot això que STEPV ha sol·licitat la retirada del document i que es
deixe els centres educatius en pau de noves càrregues burocràtiques i de
conflictes estèrils que només conduiran a dificultar l'avanç de l'ensenyament
en valencià. El Sindicat ha anunciat que, si es manté l'actual esborrany i es
publica en el DOCV presentarà el recurs corresponent perquè entenem que vulnera
la legislació vigent.
A la Mesa, STEPV ha acudit amb una delegació d'Escola Valenciana, entitat amb
la qual el Sindicat col·labora en els aspectes que afecten l'ensenyament en
valencià.
L’acte de suport
a la vaga indefinida de Balears concentra més de 500 persones
Aquest és el primer d’una sèrie d’actes
que organitzarà el comitè de suport amb la vaga indefinida del professorat de
les Illes Balears
Davant la
convocatòria de vaga indefinida a partir del 16 de setembreconvocada per
l’Assemblea de Docents i l’STEI, entre d’altres, diverses entitats sindicals,
socials, educatives i culturals del País Valencià han acordat constituir un
comitè de suport a la vaga i realitzar diferents actes mentre es desenvolupa.
La pròxima acció que s’està preparant és
la convocatòria d’una xerrada informativa sobre la vaga
Així, la
concentració i manifestació del 16 de setembre des de la Plaça Manises fins a
la seu del PP a València ha servit de tret d’eixida d’aquests actes de suport,
que han convocat més de 500 persones.
Durant l’acte es va llegir el manifest de
suport que s’enviarà als claustres perquè en donen suport i un escrit de
l’Assemblea de Docents que explicava els motius de la convocatòria de vaga.
També es van donar les dades de seguiment de la vaga, que ha estat tot un èxit
de participació, amb més d’un 90% de seguiment segons les organitzacions
convocants.
La pròxima acció que s’està preparant és la convocatòria d’una xerrada
informativa sobre la vaga amb companys i companyes de Balears.
Així mateix també s’anima a tot el món a col·laborar econòmicament amb les
persones en vaga fent aportacions a les diferents caixes de resistència que
s’han creat:
Caixa
de resistència gestionada per l’STEI i Enllaçats per la llengua
Banc Sabadell
Oficina carrer 31 de desembre, Palma
c.c. 0081 0268 24 0001564159
Caixa
de resistència de l’Assemblea de Docents (a nom d’Obra Cultural Balear)
Caixa Colonya
2056-0009-74-4102003418
La vaga s’ha convocat en resposta a les
polítiques de retallades i a la imposició del Decret de Trilingüisme (TIL)
imposat pel govern del PP. STEPV insta la govern balear, encapçalat pel
president Bauzà, a posar fi a la seua politica de retallades i de persecució al
català i atendre les peticions del professorat en vaga.
INFORME DE L'iNSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
La llengua catalana guanya mig milió de
parlants en set anys
Hi ha gairebé 10 milions de
catalanoparlants i prop de 13 milions l'entenen
Un estudi de l'IEC dóna el crit d'alarma
pel «clar retrocés» al País Valencià
Dijous, 22 de desembre del 2011
Vots:
+2
-1
JOSEP SAURÍ
BARCELONA
El català es consolida com una llengua de demografia mitjana entre les 100
més parlades al món, al nivell, per exemple, del txec, el suec i l'hongarès.
Els prop de 10 milions de catalanoparlants i tres milions de persones més que
l'entenen porten a aquesta conclusió els autors de l'Informe sobre la
situació de la llengua catalana (2010) de la Xarxa Cruscat
(Coneixements, Representacions i Usos del Català) de l'Institut d'Estudis
Catalans (IEC).
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada
en lapágina 39 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 22 de desembre
de 2011VEURE ARXIU (.PDF)
Segons dades del període 2008-10, els catalanoparlants voregen el 70% de la
població dels territoris on es parla català, i són mig milió més (amb un
augment de gairebé el 6%) respecte a les dades del 2003-04. Els que entenen
aquesta llengua són així mateix 1,7 milions més que llavors i superen el 90% de
la població, malgrat l'impacte dels fluxos migratoris que l'han elevat fins en
un 20% en l'última dècada. I la xifra de les persones que l'escriuen arriba
fins als 6,7 milions, prop de la meitat dels habitants d'aquests territoris.
FACTORS SOCIOPOLÍTICS / Encara que els números absoluts creixen, no passa el
mateix amb els percentuals, principalment per l'efecte de la immigració, tot i
que l'informe també atribueix una considerable influència al context
sociopolític, en especial al País Valencià. Per territoris, parlen la llengua
tres quartes parts dels catalans, dos terços dels balears i només poc més de la
meitat (54,3%) dels valencians, 4 punts menys que el 2004 i 13 menys que el
1989.
Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa Cruscat i coordinador de
l'informe amb Natxo Sorolla, conclou que «en els territoris on la conjuntura
política s'ha mostrat favorable a la llengua, com Andorra, Catalunya i les
Illes Balears, el català es manté o avança; mentre que al País Valencià, on el
continuisme institucional prolonga una política lingüística pretesament igualitarista
que no prioritza la llengua històrica i territorial, hi ha un clar retrocés del
català». Ja són un de cada quatre (25,6%) els valencians que no l'entenen, 7
punts més que el 2004 i 21 més que el 1989.
L'informe de l'IEC carrega així mateix contra la sentència del Tribunal
Constitucional sobre l'Estatut, «una involució en tota regla», i les del Suprem
sobre l'ús del castellà en l'ensenyament. Destaca també l'«esforç especial en
l'atenció educativa de la diversitat creixent» com la clau per a l'evolució
favorable dels coneixements lingüístics, tant en català com en castellà. Pel
que fa a l'oferta i el consum de mitjans de comunicació i productes culturals,
segueix reflectint una «forta minorització» del català, amb l'excepció
d'internet, on la llengua «guanya visibilitat de forma sostinguda».
27 novembre/3 desembre 1998 LA FURA
Pompeu Fabra
al País Valencià
En parlar de Pompeu Fabra no podem deixar de banda dues qüestions bàsiques. En primer lloc, la importància de l’ortografia com a factor de recuperació social d’una llengua i, en segon, la valoració de les Normes Ortogràfiques de Castelló i la seva influència en la societat valenciana.
Quan esmentem la importancia social
de l’ortografia, cal pensar en el seu possible valor simbòlic com a factor d’unitat
lingüística. En 1927, Fabra ja remarcà que «el fet d’haver-hi més d’un
sistema ortogràfic porta fatalment com a conseqüència que la gent
no en sàpiga cap», i també foren ben representatives les paraules del
lingüista Josep Giner, el qual expressà que «una llengua sense unitat
ortográfica està en perill de mort» (Diario de Valencia, juliol de
1936).
Al voltant d’aquestes reflexions sobre
la necessitat d’una fixació ortogràfica per a la recuperació de la unitat de la
nostra llengua, es troba la figura cabdal de Pompeu Fabra, l’objectiu del qual
fou arribar a una plena complementarietat entre els parlars de les Balears, de
València i de Catalunya.
La relació de Fabra amb el valencià va ser
molt notable, ja que tingué en compte l’ús social del valencià i el valorà com
a llengua bàsica en la feina, en l’educació, en la família i en el carrer. De
manera que podem suposar que allò més important per a Fabra en el
seu intent de codificació no fou destacar
el fet que el valencià fos un dialecte del català, sinó donar a conèixer la
puresa del valencià, i la seva possibilitat de recuperació i expansió com a
poble. Així ho demostren les seves pròpies paraules:
«Nosaltres,
catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu una obra de forta depuració
del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’acostar-lo al nostre
català; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i de redreçar-lo i d’enriquir-
lo procurant acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors medievals
[...]; i això faria que, sense sortir-nos els uns i els altres del nostre
català, ens trobaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d’una sola llengua
literària.» (Fabra,
1918.)
Com a fets decisius per a la unificació
ortogràfica al País Valencià, cal destacar que al juliol de 1930,
la revista Taula de Lletres Valencianes va iniciar una campanya
que reivindicava aquesta necessitat, la qual fou recolzada per
altres revistes com Acció Valenciana, Cultura Valenciana, Boletín de la
Sociedad Castellonense de Cultura o editorials tan representatives
en aquella època com L’Estel.
La proclamació de la República va
afavorir la fixació d’una ortografia. A l’octubre de 1932, Gaetà Huguet
i Segarra s’encarregà de proposar a la Societat Castellonenca de
Cultura l’elaboració d’unes normes ortogràfiques, en la comissió de la
qual cal remarcar la col.laboració de Lluís Revest, Salvador Guinot, Carles
Salvador o el pare Lluís Fullana. No podem deixar d’esmentar la incansable dedicació
de l’eminent filòleg Manuel Sanchis Guarner, pel que fa a la difusió del
fabrisme al País Valencià. Aquest lingüista es dedicà activament a adaptar les normes
de Fabra a les peculiaritats regionals valencianes, i intentà plasmar aquesta
codificació en la seva obra Gramàtica valenciana (1950).
El 21 d’octubre de 1932, catorze
institucions valencianes i una cinquantena de personalitats firmaven un
document conegut amb el nom de Normes Ortogràfiques de Castelló, les quals «...
no solament són immensament importants perquè comportaven el
final formal de l’anarquia ortográfica en què els valencians
havíem viscut durant quasi un segle», sinó que també, a més «darrere
d’aquestes regles ortogràfiques, hi havia una ideologia normativa
que no solament s’explicitava per mitjà d’uns bons criteris de
selecció, sinó que contenia la propietat positiva que hom no
havia seguit el camí centralista de les llengües de l’entorn, ja
que l’objectiu era intentar coordinar els parlars de les Illes
Balears, de València i de Catalunya per mitjà d’una concepció normativa
composicional i polimòrfica.» (Saragossà, 1998.)
Així, com ja ha estat assenyalat anteriorment,
Fabra donà una certa prioritat a les possibilitats de la llengua medieval, cosa
que afavorí els parlars occidentals. Podem concloure, doncs, que gràcies a un
cert conservadorisme ortogràfic de Fabra, els valencianistes dels anys trenta
acceptaren les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, i les feren seves quan
firmaren les Normes Ortogràfiques de Castelló.
Actualment, seguint la línia de Fabra,
quan parlem de la reivindicació de l’ús social del valencià, la primera tasca
que s’hauria de dur a terme és la pròpia conscienciació dels valencians com a
poble unit per una sèrie d’interessos comuns: la història valenciana, l’ensenyament,
l’economia o els mitjans de comunicació són alguns dels motius pels quals s’ha de
continuar lluitant per arribar a una situació en què la societat valenciana pugui
conviure d’unamanera civilitzada
Roser Paulo i Martín
Guanyadora del Nadal per 'La vida era eso'
Carmen Amoraga: "Escribim i llegim per a sentir-nos millor, és l'essència de la comunicació i la literatura"
http://www.europapress.es/valencia/noticia-carmen-amoraga-escribim-llegim-per-sentir-nos-millor-lessencia-comunicacio-literatura-20140207174648.html
VALÈNCIA, 7 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora i periodista valenciana
Carmen Amoraga (Picanya, 1969), guanyadora del Premi Nadal 2014 amb 'La vida
era eso' (Destino), assegura que les persones escriuen i lligen per a
"sentir-se millor" i que "esta és l'essència" tant de la
comunicació com de la literatura.
Així ho ha assenyalat l'autora en una entrevista concedida a Europa Press amb motiu de la presentació a València de l'obra guanyadora del prestigiós guardó literari.
Un exemple dels efectes beneficiosos que pot tenir la literatura és el cas del novel·lista suec Henning Mankell, qui ha anunciat la seua intenció d'escriure sobre el càncer que li han diagnosticat. "Quan tens la seguretat que et van a llegir, t'ajuda saber que de la teua experiència va a traure profit una altra persones, ell és molt valent i molt generós, m'agradaria pensar en la idea que jo també ho faria, però no sé si seria tan valenta i generosa", ha comentat.
En 'La vida era eso', Amoraga recrea en la ficció la història real d'una dona --qui, per cert, encara no ha pogut llegir el llibre per la força del record del seu marit--, mare de dos xiquetes, que queda desfeta després del mort del seu marit a causa d'un càncer i que troba en les xarxes socials una via de comunicació immediata i multiplicadora per a "transitar pel duel". Es tracta d'una història que fa plorar i riure però que, al final "té una lectura optimista, perquè hi ha esperança", ha considerat l'autora.
Polèmica sobre la definició en el 'Diccionari'
Consell creu que hi ha "dubte raonable" sobre si l'AVL està facultada per a donar la definició de la llengua valenciana
Assegura que el Consell acatarà "en tot cas" el dictamen del CJC i no es planteja "en cap cas" la creació d'una acadèmia paral·lela
VALÈNCIA, 7 Feb. (EUROPA PRESS) -
El vicepresident i portaveu del Consell,
José Císcar, ha manifestat este divendres que existix
"dubte raonable sobre si l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)
està legalment facultada per a donar definició del que és la llengua
valenciana", per la qual cosa s'ha sol·licitat al Consell Jurídic
Consultiu (CJC) que emeta un dictamen per a resoldre esta qüestió.
Císcar s'ha pronunciat en estos termes en la roda de premsa posterior al ple del Consell, en ser preguntat per la polèmica suscitada arran de la definició del valencià que recull el 'Diccionari Normatiu Valencià ', que considera compatibles les denominacions de valencià i català.
Segons el conseller, "és evident" que "hi ha una part molt important de la societat valenciana que no se sent representada" en esta definició i "en este context, actuant des de la més el seny i buscant punts de trobada, --ha argumentat--, el Govern valencià ha decidit sol·licitar un dictamen al CJC".
L'executiu autonòmic observa "amb certa preocupació" tota la polèmica que s'està generant en este tema, ja que, segons la seua opinió, "la llengua ha de ser sempre un nexe d'unió". Així, ha reivindicat el "consens" que va servir "al seu moment" en matèria lingüística.
En este sentit, ha recordat la Llei 7/1998 de creació de l'AVL ja establia en el seu preàmbul que calia evitar que la llengua fos un motiu discòrdia, que havia de ser un nexe unió i identificació, que havia apartar-la del debat partidista i reconduir-se a un debat serè en què es pogueren arribar a consensos. "En definitiva, ha dit, l'AVL va nàixer per a superar polèmiques passades i defensar la personalitat de la llengua".
Tot i això, l'esmentada norma assenyala que l'AVL "té totes competències normatives però no ve establit que tinga competències pel que fa al nom", ha assegurat Císcar. D'esta manera ha justificat la petició al CJC perquè emeta una opinió fundada en dret sobre si definició en 'Diccionari' "s'adequa, s'acomoda i respecta el que diu Estatut d'Auntonomia i el que diu la pròpia Llei de Creació de l'AVL".
Per si algú té dubtes sobre la procedencia de la llengua valenciana, ací tenim una noticia que apareix en elmundo.es on la AVL ens ho aclareix.
La Acadèmia de la
Llengua responde al PP que valenciano y catalán 'son la misma lengua'
La Acadèmia Valenciana de la Llengua ha remitido a la Mesa de las Cortes Valencianas una declaración institucional como respuesta a la proposición no de ley presenatada el pasado 13 de junio por el portavoz del grupo 'popular', Jorge Bellver, en la que solicitaba que se reconociera al valenciano "su categoría de lengua o idioma propio de los valencianos que se habla en la mayor parte de la Comunitat Valenciana" y exigía que así se hiciera constar en la próxima edición del Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua Española (RAE), que hasta ahora define el valenciano como "variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia".
En la exposición de motivos de la iniciativa, el PP argumentaba que "el habla de los valencianos, que parte sin duda de la más profunda prehistoria, se escribe ya desde el siglo VI antes de Cristo con el lenguaje ibérico y, después de las aportaciones sucesivas a partir de las fenicias, griegas y latinas, ha llegado a nuestros días en la forma en que lo conocemos".
La AVL, por contra, recuerda que la lengua valenciana, "como ocurre con cualquier otro idioma", se ha configurado a los largo de la historia con aportaciones de distintas civilizaciones y culturas, pero asegura que "el valenciano, propiamente dicho, se conformó a partir del siglo XIII, cuando fue traído aquí por los repobladores catalanes y aragoneses venidos con Jaime I, como demuestra la historia, la documentación medieval, la onomástica y la filología (...), que muestran su procedencia del latín. Por eso, valencianos, catalanes, baleares, y los habitantes de otros territorios de la antigua Corona de Aragón compartimos la misma lengua".
Puntualiza que las "particularidades" del valenciano se explican "por el legado que han aportado los distintos pueblos, como por ejemplo el árabe, el aragonés, el castellano, el francés o el occitano; en cambio, las reliquias de los pueblos remotos, como el íbero, son inexistentes o imperceptibles".
La Acadèmia recuerda al PP que el 9 de febrero de 2005 se aprobó por unanimidad el 'Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià' y pide a las Cortes que se facilite el documento a Jorge Bellver. "No obstante, nos ponemos a su disposición y a la de los señores diputados de la cámara para aportar toda la información que requieran", añade.
La Acadèmia Valenciana de la Llengua asegura que la proposición no de ley del PP vulnera el ordenamiento jurídico valenciano porque ignora dicho dictamen y no respeta "la normativa lingüística oficial de la AVL, que es de aplicación obligatoria en todas las administraciones públicas de la Comunidad Valenciana".
También reclaman "con firmeza" a todos los grupos parlamentarios que "no utilicen la lengua como instrumento político de confrontación entre los valencianos".
http://www.elmundo.es/elmundo/2013/07/01/valencia/1372680789.HTML
http://www.europapress.es/valencia/noticia-consell-creu-hi-dubte-raonable-si-lavl-facultada-per-donar-definicio-llengua-valenciana-20140207163559.html
Sóc Edu. El meu nivell d'indignació va en augment cada vegada que llisc una notícia en aquest bloc, sobre la filosofia i les iniciatives de l'actual govern autonòmic de la Generalitat Valenciana. El capteniment del govern és absolutament maquiavèlic, nociu i tòxic per a la nostra estimada llengua. Més encara, quan molts dels consellers són valencianoparlants, amb la qual cosa, la situació ja s'eleva al nivell de traïció.
ResponEliminaVertaderament lamentable el tarannà i el paper que està jugant aquest partit polític, per tal d'aprofitar-se'n i traure un grapat de vots més en les urnes.