Parlem el valencià

Aprofitant la classe del dijous 13 de febrer, en la que va sorgir tant gran debat sobre la nostra llengua i en la que va hi haure tanta participació fent que la classe fora molt més interessant, m’agradaria deixar escrits alguns dels temes allí tractats.

 Com vam parlar en aquesta sessió, estem comprovant com la influència de les llengües més poderoses van imposant-se sobre les llengües minoritàries  fent que aquestes cada vegada es parlen menys i que, fins i tot, algunes arriben a desapareixer.

En concret, sobre el valencià que és la nostra llengua i és la que ens afecta, estan apareguent nombrosos fets que fan que poc a poc el castellà vaja imposant-se i que el nombre de parlants de  la nostra llengua vaja en disminució.

Així, fets com la supressió de línies en valencià dels nostres centres per la Conselleria d’Educació, els pocs mitjans de comunicació que hi han en valencià, més encara, amb el tancament  RTVV on es difondia, encara que poc, la nostra llengua, el poc sentit comú que, des del meu parèixer, tenen alguns pares que, no sé perquè, sent valencià parlants parlen als seus fills en castellà, etc.

Pel que a mi respecta, vaig a centrar-me en els pares que parlen als seus fills en castellà, ja que aquest fet en pilla molt de prop, doncs tinc uns amics que ho fan. Aquesta parella, sent de famílies que han parlat i els han parlat a ells tota la vida en valencià, els ha pegat ara, no sé perquè, per parlar-li al seu fill en castellà i, això, que el porten a un col·legi on la llengua vehicular és el castellà. Al meu parer, l’únic que van a aconseguir  és que el seu fill no aprenga el valencià i que puga tenir problemes en el futur si, per el que siga, necessita la llengua valenciana per alguna cosa.

Pareix ser, que per a ells és millor que el seu fill parle en castellà i no sàpiga el valencià. El castellà que el tenim fins en la sopa, és a dir, mitjans de comunicació, la majoria centralitzats, escoles, institucions, ròtols publicitaris... i que els xiquets, només mirant la tele, se’l ensenyen. Pense que no ensenyar al seu fill la seua llengua materna sols va a impedir que aquest xiquet siga bilingüe i que tinga una major capacitat lingüística.

Aquesta parella, s’afegeix així a la moda que va hi haure a la ciutat de Gandia d’algunes famílies valencià parlants  de parlar als seus fills només en castellà com a símbol de superioritat. Encara sort que pareix que en els últims temps aquesta tendència a Gandia ha anat canviant   i crec que cada vegada es parla més el valencià a les escoles, institucions i per les famílies gandianes. Pel bé de la nostra llengua, espere que siga així.