Multiculturalitat
dins les aules
Aprofitant
que estic realitzant pràctiques i que en la classe del dijous 6 vam tractar la
multiculturalitat en les aules, faré un xicotet comentari sobre quin tractament
a la diversitat cultural es fa en el centre en el que estic.
El
col·legi en el que estic realitzant les pràctiques és el Joanot Martorell de
Xeraco. Aquest centre escolaritza majoritàriament alumnat pertanyent a la localitat de Xeraco,
encara que la
seua realitat ha anant variant al llarg
dels últims anys. Aquest canvi ha estat produït pels moviments migratoris i l’arribada
de famílies procedents d’altres països, sent en la seua majoria gent magrebí,
d’Europa de l’Est i sud-americans... Açò ha produït que a l’escola augmente el
nombre de matricules d’alumnes de pares immigrants i de varies nacionalitats.
No obstant, amb l’arribada de la
crisi molts immigrants han abandonat el poble per tornar als seus països de
procedència, fet que ha produït que les matricules d’alumnat estranger
disminuixquen. Tot i això, encara són
molts els alumnes procedents d’altres països o fills de famílies estrangeres,
nascuts a Xeraco.
Aquesta multiculturalitat dins les
aules és una de les principals diferències que s’han pogut trobar en els últims anys i, més si cap, si ho
comparem en l’època en la que jo vaig cursar els meus estudis primaris (EGB),
en la que era molt difícil trobar un alumne estranger en el centre.
Hui en dia, les escoles li han de
donar molta importància a aquest fet i han d’apostar per una educació basada en
el desenvolupament de valors de tolerància, igualtat i respecte cap a la
varietat de cultures presents en la nostra societat.
Per aquest motiu, en el centre
s’intenta, des de les primeres etapes educatives, que el seu alumnat es
desmarque de prejudicis o visions estereotipades que puguen derivar en
conflictes. Ho fan recolzant-se amb el Pla d’Acollida en el que compta el centre i de forma
transversal i coeducatiu a través dels seus continguts.
Aquest
és un centre que té molt clar que s’ha d’integrar a tot l’alumnat dins la
societat i per això en les seues classes s’afavoreix l’educació inclusiva
i no s’exclou a ningun alumne. Tracta de
donar una resposta adequada a la nova diversitat cultural que ens trobem
actualment dins les aules, promovent
activitats en les que tot l’alumnat
participe i evitant que apareguen actituds de discriminació cultural.
Ara bé, és conscient de que per a que aquest projecte pedagògic es desenvolupe
en la seua totalitat, és necessari que existeixca una continuïtat més enllà de
la comunitat educativa. Per això, tan necessària és l’acceptació i acollida
dels estrangers i les seues cultures i costums per la gent local com la
integració i adaptació a unes noves
cultures i costums dels estrangers.
Actualment,
les escoles estan plenes d’alumnat de diferents orígens i cultures, així que
crec que és necessari que els xiquets i xiquetes coneguen altres cultures, que
descobreixquen els seus valors y que aprenguen a conviure en un mateix espai
amb una actitud de respecte cap a la diferència de l’altre. Açò facilitarà la
immersió dins l’aula del nou alumnat d’origen estranger i la ensenyança
intercultural.
Dins de les aules conviuen, juguen i aprenen xiquets i xiquetes d'arreu del
món. L'escola es converteix en un niu de convivència i multiculturalitat i,
això, ens agrada. Tots som iguals, però també tots som diferents. De la barreja
de idees i cultures ens enriquim.
Amigos de colores
(Inmaculada Díaz)
Tengo un amigo
color chocolate,
chata nariz,
labios granate.
Tengo otro amigo,
color amarillo,
ojos rasgados,
negro flequillo.
Falta mi amigo
color aceituna,
dulce mirada,
risa de luna.
Yo soy de nata,
dice el abuelo,
azules los ojos,
rubio el cabello.
Amigos de colores
unamos las manos:
negro, amarillo,
aceituna,blanco.
¡Un gran arco iris
entre todos formamos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada